El canvi climàtic està trasbalsant des de fa anys la vida dels humans, la fauna i les espècies vegetals amb la proliferació de fenòmens meteorològics extrems a tot el món. El secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial, Petteri Taalas, va assegurar que “el Niño i la Niña són importants condicionants del sistema climàtic de la Terra. Però tots els fenòmens climàtics d’origen natural ara es produeixen en el context del canvi climàtic a causa de l’activitat humana, que provoca la pujada de les temperatures mundials, exacerba els fenòmens meteorològics extrems, altera la distribució de la precipitació estacional i dificulta la prevenció dels desastres i la gestió de les seves conseqüències”.
Des de de l’Observatori Meteorològic de Lleida de l’AEMET, Armando Álvarez, va assegurar que “el 95% dels científics estan d’acord amb l’existència d’un escalfament irregular del planeta”. No cal anar gaire lluny en el temps per constatar l’existència del canvi climàtic. Álvarez va dir que “en el que portem del 2021 les comarques de Lleida han viscut ja quatre fenòmens meteorològics extrems, com són la gran nevada del 9 de gener, que va deixar 7 centímetres de neu a la plana de Lleida; la torbonada del 22 de gener, amb una forta tempesta i vent; l’arribada de pols procedent del nord d’Àfrica del 6 de febrer, que va permetre captar imatges tan insòlites com les pistes d’esquí amb neu de color marró, i la calamarsada del 8 de febrer”.
Una pedregada als mesos de gener i febrer no és un fenomen habitual. Així, en els darrers 80 anys se n’han comptabilitzat 4 al gener i 8 al febrer. En el 2021, ja s’han produït les calamarsades del 22 de gener i del 8 de febrer.
Com a dades que evidencien que el canvi climàtic afecta de ple la ciutat de Lleida, Álvarez va dir que “en el període del 1941 al 2000 es van comptabilitzar 12 dies d’estiu en què la temperatura va ser de 40ºC o superior, mentre que del 2001 al 2020, aquesta calor extrema es va deixar notar en 16 dies”.
D’altra banda, quant als períodes més llargs de 7 dies o més de temperatura màxima de 35ºC o superior detectats a l’Observatori Meteorològic de Lleida, es van registrar tres en el segle XX, en concret, en els anys 1949, 1950 (17 dies seguits de calor extrema) i 1982. Pel que fa al segle XXI, ja s’han produït sis episodis durant els anys 2003 (17 dies), 2015, 2017 (15 dies), 2018, 2019 i 2020.
Armando Álvarez va destacar que “la temperatura mitjana anual a Lleida ciutat des de la dècada del 1941 al 1950 fins a la del 2010 al 2020 s’ha incrementat en 1,7ºC, en passar de 14,1 a 15,8º”. Del 2001 al 2010, la temperatura mitjana va ser de 15,3 graus.
Jordi Balasch, que gestiona el blog Meteolleida, va apuntar que “el canvi climàtic és un fet contrastat per les dades meteorològiques que s’estan estudiant i s’ha produït per l’augment del consum energètic, l’increment de l’ús dels mitjans de transport i el model agroalimentari”. En el cas de la ciutat de Lleida, i de manera generalitzada, Jordi Balasch va assegurar que “la tendència dels darrers anys és que les temperatures no són tan fredes com abans (en les darreres dècades han pujat entre 1 i 2 ºC), les mínimes no baixen tant i es produeixen menys episodis de glaçades i hi ha més estius amb les temperatures per sobre dels 40 graus”.
Va afegir que “els dies de boira han disminuït (encara que hi ha anys que són més freqüents que d’altres) perquè hi ha més circulació de borrasques i durant els dos primers mesos del 2021 ja han passat set tempestes, quan abans eren més habituals que ho fessin a la primavera”. En el cas del Pirineu, s’observa una davallada important de la superfície de les glaceres.
humitat a l’atmosfera
D’altra banda, els augments en la intensitat i la freqüència de les inundacions són una conseqüència del canvi climàtic. La pujada de les temperatures provoca que l’aigua s’evapori més i hi hagi més humitat a l’atmosfera calenta. Per tant, aquest fet es tradueix en què a llocs de la Terra plogui més que abans, moltes vegades de manera intensa, i en altres no tant. Un altre indicador del canvi climàtic és l’augment imparable de la concentració de CO2 a l’atmosfera. Així, la mitjana anual de l’any 2000 era de 370 parts per milió (ppm); el 2016, de 402 ppm, i el 2021, de 415.
Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, la temperatura mitjana anual pot augmentar a Catalunya cap a mitjans del segle XXI respecte al període del 1971 al 2000 entre +0,7 i +2,1 ºC en 45 anys. Els màxims increments es projecten per a la tardor seguida per l’estiu, amb pujades de la temperatura mitjana que podrien ser superiors als +4 ºC a l’Aran, i els menors durant l’hivern. D’altra banda, el Servei Meteorològic de Catalunya va comunicar al seu web que sembla haver-hi una tendència a una disminució general de la precipitació mitjana anual, que seria molt important a l’estiu al conjunt de Catalunya i considerable a la tardor per a la zona litoral i prelitoral.
De Miquel: “Les espècies forestals i també la fauna hauran d’adaptar-se”
El professor del Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la UdL, Sergio de Miguel, va apuntar que “el canvi climàtic és un mar de fons a llarg termini que exacerba l’escalfament global i els episodis meteorològics extrems”. Així, cada vegada hi haurà més períodes de calor i de fred en èpoques que no correspon, com ara les glaçades tardanes de la primavera. De Miguel va assegurar que “amb el canvi climàtic hi haurà una necessitat d’adaptació de les espècies forestals i la fauna en el futur, sobretot a la Mediterrània, que està considerada la zona zero, atès que és on es preveu una major afectació”. També va destacar el paper dels boscos per mitigar el canvi climàtic, ja que emmagatzemen el carboni. Quant a les comarques de Lleida, ja s’està produint una migració d’espècies forestals, que troben el seu hàbitat en zones d’alçada i cap al nord amb unes condicions de vida òptimes. Va apuntar que les projeccions de futur indiquen que els incendis forestals s’incrementaran i seran més virulents.
Roqué: “El sector agrari és el que conserva el medi ambient”
El president d’ASAJA Lleida, Pere Roqué, va assegurar que “el sector agrari és el que conserva el medi ambient i el primer interessat per la salut de la Terra”. En aquest sentit, va dir que “la pràctica agrària actual res té a veure amb la de les darreres dècades, atès que el sector agroalimentari han fet una inversió molt important en I+D+i, com és el cas de les granges de porcs que han introduït tecnologia punta per controlar les dejeccions ramaderes per tal que no malmetin el medi ambient”.
D’altra banda, Pere Roqué va assegurar que els productors de fruita dolça, amb els arbres fruiters, contribueixen a la producció d’oxigen i va afegir que també s’ha eradicat la utilització de fitosanitaris contaminats. “S’ha apostat per la producció de productes alimentaris ecològics i per l’obtenció del certificat de producció integrada”, va concloure el president d’ASAJA Lleida.
Diferents estudis conclouen que el canvi climàtic provoca que les èpoques de floració i la collita dels cereals s’avancin diversos dies. Les onades de calor extrem i la reducció de les precipitacions i de l’aigua disponible limiten la productivitat agrària, i és previsible que el rendiment interanual de les collites variï cada vegada més. En algunes zones de la Mediterrània, l’estrés hídric i tèrmic extrem dels mesos d’estiu podria obligar a desplaçar la producció d’alguns cultius estivals a l’hivern.
